martes, 16 de junio de 2009

Raimon, Al vent




Al vent (1959)

Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del món.

La vida, ens dóna penes
ja al nàixer és un gran plor.

Però nosaltres,
Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, el vent del món.


Al viento,
la cara al viento,
el corazón al viento,

las manos al viento,
los ojos al viento,
al viento del mundo.

Y todos,
todos llenos de noche,
buscando la luz,
buscando la paz,
buscando a dios,
al viento del mundo.

La vida nos da penas,
ya al nacer es un gran llanto.

Pero nosotros

Traducción de Miquel Pujadó.



2 comentarios:

  1. Como otras muchas, llevaba mucho tiempo esta entrada en el cajón, pero lo he ido dejando. Hoy me lo ha recordado JM Morales en su blog. Os lo recomiendo.

    http://juanmiguelmorales.blogspot.com/

    ResponderEliminar
  2. Però nosaltres
    al vent;
    la cara, el cor, les mans, els ulls...
    al vent.

    Qué otra cosa podemos hacer?

    No hay alternativa.

    No hay otra alternativa que merezca la pena.

    ResponderEliminar

Cuéntame, te escucho atentamente.